Sempre he cregut que els records i les experiències que vivim són els nostres tresors més preuats. Ens fan créixer, ens diuen què i qui som... Són el nostre ADN! Són tatuatges invisibles que ens acompanyen tota la vida i ens fan ser autèntics, únics.
No és un secret: m’obsessiona capturar trossets de memòria i
convertir-los en quelcom material que englobi els 5 sentits. I la meva gran
amiga Anabel Blasco, experta en Recerca de Mercats Qualitativa, m'ha enviat
aquesta interessant campanya de Loewe. Comparteixo les seves paraules:
"Lydia, he vist aquest anunci de Loewe i m'ha recordat el que fas
tu, els teus storytellings. Aquests petits records que - una vegada
materialitzats - poden esdevenir eterns, poden gaudir-se en companyia i poden
servir un homenatge a algú a qui estimes.... De vegades, només cal un simple
record bonic que provingui del cor... i aquest record emmagatzema tota una
essència de vida. És una campanya amb 7 històries, 7 herois anònims. Preciosa
campanya!".
Cert, ho és. Aquí us deixo una mostra:
Us convido a que veieu la campanya al complet ja que resulta molt inspiradora, com també ho és Anabel Blasco (Picking Bones). Ella és, en certa manera, un pilar d’Olabautyú. De fet, sense ella, Olabautyú no seria el que és... Gràcies, amiga meva!!
Si seguim parlant de records, de la importància de materialitzar-los per evitar la possibilitat que s'esvaeixin, o fins i tot de la necessitat de crear la nostra pròpia immortalitat, sens dubte haig d'esmentar "Mi vida sin mí", d'@CoixetIsabel. Crec que també li dec molt a Coixet, així és que des d'aquí el meu més sincer agraïment!
Si avui s'acabés el món, quin record, experiència o emoció t'agradaria immortalitzar i de quina manera? O a qui t'agradaria sorprendre i com?